Abans era molt usual, al passejar pel camp en primavera, trobar-se sobre l'herba, un mantell roig tot ple de roselles. Ara sembla que la rosella està en perill d'extinció, doncs entre tants insecticides i productes per matar les herbes roïnes, està desapareixen. El mateix succeeix a les voreres de les carreteres. Quan veiem un lloc ple de roselles quasi podem pensar que està per llaurar, abandonat.
El roig de la rosella és el de la primavera al camp; hi ha un binomi que no té que desaparèixer. Ens agraden les roselles i, més encara, amb poesia.
Roselles
No floriu totes a l’hora,
roselles del camp de blat!
Sou tan i tan lluminoses
que em deixeu enlluernat.
Jo vull veure si a la cresta
d’aquell mar esvalotat,
entre el verd de les onades
les espigues han granat.
La il·lustració és d'Elzbieta Brozek
No hay comentarios:
Publicar un comentario