domingo, 27 de mayo de 2012

Salto i volo: poesia d'un gat

Salto i volo
(Joan Josep Roca Labèrnia)

No parlo perquè miolo,
no ploro perquè me'n ric,
diríem que salto i volo,
poc costa ser l'eixerit.
Surto de casa al capvespre,
si fa calor per la nit,
com traspasso, sense pressa,
teulades d'un barri antic.
M'estarrufo quan la miro,
la mixina del meu cor,
ella em dóna mitja vida,
ella em posa mal d'amor.
Tinc les ungles arreglades,
les orelles sempre a punt
i sé donar queixalades
sense pausa, sense ensurt.
No tinc amics a la plaça
ni al capdavall del carrer,
tinc un gos de mala cara,
gruny i borda quan em veu.
Primer deixo que s'acosti,
sense pressa, sense por,
quan ja som, de frec a frec,
m'enfilo com sé fer jo.
Diria que li faig ràbia,
no ho sé perquè és així,

només li trec quatre mossos
d'un pinso que fa morir.



La il·lustració és de Juana Martínez-Neal.

Roselles al camp de la poesia


Abans era molt usual, al passejar pel camp en primavera, trobar-se sobre l'herba, un mantell roig tot ple de roselles. Ara sembla que la rosella està en perill d'extinció, doncs entre tants insecticides i productes per matar les herbes roïnes, està desapareixen. El mateix succeeix a les voreres de les carreteres. Quan veiem un lloc ple de roselles quasi podem pensar que està per llaurar, abandonat.

El roig de la rosella és el de la primavera al camp; hi ha un binomi que no té que desaparèixer. Ens agraden les roselles i, més encara, amb poesia.

Roselles

No floriu totes a l’hora,
roselles del camp de blat!
Sou tan i tan lluminoses
que em deixeu enlluernat.

Jo vull veure si a la cresta
d’aquell mar esvalotat,
entre el verd de les onades
les espigues han granat.

La il·lustració és d'Elzbieta Brozek

domingo, 20 de mayo de 2012

Besos de girasol... poema d'amor per acabar el diumenge



Abans d'acabar aquest diumenge, vull compartir amb tots vosaltres un altre poema d'amor. Ja sabeu que la primavera és l'estació dels enamorats i que la poesia pren més força encara, com els sentiments (i també té les seues al·lèrgies)  

de anhelo
arden
los girasoles
por besarles
la boca
a las girasolas
pero
ellas
giran
y les muestran
las mejillas
solas

La il·lustració és de Galya Popova.

sábado, 19 de mayo de 2012

La bicicleta


Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou.

Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M'ha dit: - Estic prima;
no em tractes prou bé.
- Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
- Mira quines rodes
té aquella d'allà!
- Parles d'una moto!
No et pots comparar!


Joana Raspall

Querido hermano blanco: poesia de Léopold Sédar Senghor



Querido hermano blanco
(Léopold Sédar Senghor)

Querido hermano blanco,
cuando yo nací, era negro,
cuando crecí, era negro,
cuando estoy al sol, soy negro,
cuando estoy enfermo, soy negro,
cuando muera, seré negro.

En tanto que tú, hombre blanco
cuando tú naciste, eras rosa,
cuando creciste, eras blanco,
cuando te pones al sol, eres rojo
cuando tienes frío, eres azul
cuando tienes miedo, te pones verde,
cuando estás enfermo, eres amarillo,
cuando mueras, serás gris.

Así pues, de nosotros dos,
¿quién es el hombre de color?

Il·lustració de Brian Scott.

viernes, 18 de mayo de 2012

Soles y soles... muchos rayos de versos en soles


Prenent el sol de la poesia, il·lustració de Mónica Carretero



Soles y Soles

(Douglas Wright)


El sol del verano

nos quema la mano,

la panza y la espalda,

a mí y a mi hermano.

Al sol de la playa,

yo lo tomo en malla;

cuando brilla, me habla,

nublado, se calla.

El sol otoñal

me da un recital

de luz y colores

sobre el ventanal.

Un sol cantarín,

atado a un piolín,

flamea en el cielo

como un banderín.

En la primavera,

un sol de primera

va regando flores,

como regadera.

Un sol amarillo,

como un pajarillo,

canta un canto alegre

con fuerza y con brillo.

Los soles panzones,

que son remolones,

se van a la playa

en las vacaciones.

El cant del grill... estem a l'estiu: poesia de Joana Raspall


Ric... ric, ric... ric... canta el grill a la nit... l'estiu ja està ací (il. Félix León)


El cant del grill

(Joana Raspall)



Nit estiuenca,

nit de calor.

L'herba s'asseca,

però jo no.

Com més fa calda,

més bé jo estic;

ella rondina,

i jo, ric... ric! ...

Aleteig de papallones, aire poètic per a l'estiu



Aleteig de papallones, aire poètic per a l'estiu (il·lustració d'Irena Sophia)

Amb aquesta calor estiuenca sembla que tan sols busquem la fresqueta... d'un aleteig de papallona, natural o amb endoll, com la de la poesia que ens ha regalat Núria Freixa, amiga i poeta. Gràcies, Núria, i molt bones vacances.

El vànol aleteja
(Núria Freixa)

Papallona de mentida
que espanta la calor;
ens venteges volandera
obrint camins de color.

Amb una gràcia subtil
desplegues les teves ales,
per replegar-les de nou
un cop amaina la calda.

Vas i vens com les onades,
ens bressoles com la mar,
tens maneres seductores,
jugues a cuit i amagar.

Vols ser vànol que aleteja
o un alè del més enllà?
que frec a frec de l’orella
quelcom ens vol explicar.

Papallona de mentida
per tu, ens deixem enganyar.



Amb poesia... ens atrapa l'estiu



Subtilment i amb poesia, ens atrapa l'estiu (il. Bailey Saliwanchik)

Comencem l'agost, mes vacacional per excel·lència i l'estiu ens té atrapats. El millor: gaudir-ne amb poesia, com bé ens diu Isabel Barriel.

Amb un xal de flors,
amb un vel de llum.
Amb estels sobre el mar,
amb les brises del camp.

Amb el sol vertical
i la nit més fugaç
el solstici d'estiu
ens atrapa i somriu.

Et somriu, ens somriu,
ens atrapa l'estiu...

Haikus de mar




 
                                                                    Sota les pedres

s'amaguen tendres tresors.
Tímida arena.

Escuma clara
diluint mediterrània.
Xops d'albada.

So i olor de mar,
petites llums dins l'aigua.
Sol que enlluerna

Llevant a la platja
amb herbes ran de mar,
somnis de pluja.

Mirada d'un pi
que s'inclina cap a mar,
desitjos de vida


Canta la grilla, malgrat estar trista: poema infantil




Canten els grills a la nit... alegria o tristesa? (il. Studio Lolo)


La grilla triste
(Andrés Díaz Marrero)
Una grilla
se trepó
en lo alto
de una silla,
la silla
se le viró
y se rompió
cuatro costillas.

Pobre grilla
que quedó
sin silla, y…
cuatro costillas,
pobre grilla
que cayó,
por poco
se hace tortilla.

Triste se
quedó mi grilla,
pues, la silla,
se hizo astillas.
Triste astilla.
Triste silla.
Triste grilla
sin costillas.

jueves, 17 de mayo de 2012

A les mamàs... regalem besos i poesia / A las mamás... regalamos besos y poesía



I tu, què li regales cada dia a la mamà?

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.
(Juan Guinea Díaz)

Macedonia de frutas con azúcar de poesía





Macedonia de frutas
(José García Velazquez)
Una roja raja de sandía,
el dulce caramelo del melón,
la carne alba de madura pavía,
dorados trozos de buen melocotón;
unos gajos de naranja amarga,
con un poco de Kiwi que de el verde
y la suave carne de oronda manzana,
que entre tanta variedad nunca se pierde.
El plátano da sabor y consistencia
se entrecruza con los trozos de la pera,
ya sea de agua o la de conferencia,
y con algunas perlas de uva entera.
El mango, contundente y tropical,
fruta exótica allí donde la haya,
completará tan buen ceremonial
con el cálido sabor de la papaya.
Con esta combinación de fruta fresca
me ha quedado un postre delicioso
para ver si con ellas se refresca
el paladar del invitado más goloso.

La bufanda de papel, poema de la lluna




La bufanda de papel

La luna se puso anoche
Una bufanda amarilla.
"Anda, si parece el sol.
¡Mira!"
El gallo se equivocó
Y despertó a las gallinas
"¡Quiquiriquí! Perezosas,
¡arriba!"
Debajo de la bufanda
la luna se sonreía.

Poesia infantil al voltant de la lluna






Sota la lluna
Isabel Barriel (Barcelona)
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
*
Però... ell no ho sap!
Cada nit una lluna
enamora a mil gats.
I cada gat pensa
tenir més sort
que els altres gats.
*
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!
________________________
La luna, lunita -POEMA-
James Vincent (Perú)

La luna, lunita,
salió muy bonita
con su moño franco
con su velo blanco.
*
Y me he preguntado:
¿ Porque se ha marchado
antes de la hora
esta gran señora ?
*
Tuve que partir
- me dijo al salir -
pues si yo me quedo
ya dormir no puedo.
*
Tengo que dormir,
dormir y dormir,
pues si no , pequeño ,
me muero de sueño .
______________________
Haikus de Luna y Estrellas
Jano Antrix (Xile)

Mil y una estrellas
esperan a que salga
la luna nueva.

Recien peinada
se asoma sobre el cerro
la luna blanca.

Baja la luna
a lavarse sus manchas
en la laguna.
____________________
Rimas de Luna -POEMA-
Antonia Ródenas (Villena)

La luna ha salido,
el sol ya se va;
una luciérnaga
sale a pasear.
--
Mira la luna,
no tiene cuna.
La jardinera,
con flores tiernas,
trenzará una
para que duerma.
__________________________
Los aburridos

El sol, aburrido
de ser dorado,
pidió a la luna
su fino velo plateado.
*
La luna, aburrida
de ser plateada,
le dijo al sol si le daba
su linda aureola dorada.
*
Llegó la luna
en su coche
de noche
y terciopelo,
y entregó al sol su velo
de plata sola,
y el sol le dio a la luna
su gran aureola.
*
Llegó la luna en su coche
de noche,
y desde entonces,
sí, señoría,
ya no se sabe cuándo es de noche,
ya no se sabe cuándo es de día.

¡Qué picardía!
________________________
La luna-POEMA-
Inma Valdivia (Sevilla)
La luna se levanta
cuando los niños se acuestan.
Mi niña la mira y llora.
*
- Hija ¿por qué lloras?
¿No te gusta su luz blanca
y su melena de plata?
- Sí me gusta mamá, lloro
por qué no puedo tocarla.
*
Y la luna muy contenta
entró por la ventana
y se quedó con mi niña
encima de la almohada.
_____________________
Microgramas de la luna
1 La luna para verse oronda,
allá en el cielo rodó
y se volvió redonda.

2 La luna, para verse iluminada,
raptó las luz del sol
una lejana madrugada.

3 La luna, para reconocerla
en la oscuridad de la noche,
decidió parecerse perla.

4 La luna, se está de buena gana,
viene rodando alegre
hasta mi ventana.

5 Para cambiar de fases,
la luna pidió prestado
a los gnomos sus disfraces.

6 La luna, para no morir de pena,
de un momento a otro
se vuelve llena.
________________________
Yo, vi llorar a la luna-POEMA-

Yo, vi llorar a la luna
por la noche allí en el cielo,
desde su calida cuna
de algodón y caramelo.

¿Qué pasa Luna lunita?
le pregunté yo enseguida
pues su cara redondita
me miraba entristecida.

La noche se está acabando
vendrá de nuevo claro día
me confesó ella llorando
redondita como sandía.

No llores luna querida,
que gran descanso merece
estar de noche encendida
hasta que al alba el sol crece.

Ya vendrá nuevo anochecer
Y brillarás tan hermosa
que hasta en tu desaparecer
serás tan bella cual rosa.




(T'ho dedico a tu Maite. Ets una gran persona i pots conseguir moltes coses si ho vols. Has fet un gran esforç i al final ho has aconseguit.)

AmArte: poesia amb art



Quererte, amarte, poemArte...(il. de Magessa Arsin)

Quiero ser una artista en tu vida:
Encontr Arte
Mirar Arte
Toc Arte
Bes Arte
Mim Arte
Y Am Arte...
(Pablo Banini)

miércoles, 16 de mayo de 2012

Cinc haikus primaverals / Cinco haikus primaverales, de Jano Antrix





Primavera

I

Sabe el jilguero
que el canto del poeta
no es verdadero

II

Las mariposas
envidian a los pétalos
de algunas rosa

III

Fresco y blancura
fugacidad de estrellas
flor del almendro

IV

Loco de amores
va suspirando el viento
entre las flores

V

La oruga avanza
acordeón diminuto
lenta esperanza

La il·lustració és de Julie Fletcher.